dimarts, 27 de setembre del 2011

De Galileo a los Mercados

Conferencia pronunciada por Julio Anguita González "Alternativas al Neoliberalismo, la izquierda con Saramago" en Cáceres el 23 de febrero de 1999.

Es tan dificil escuchar a un político hablar de esta manera que da que pensar. Es el discurso mas humano y realista que he escuchado y no hay que asociarlo a la palabra "comunista" si no se quiere, y no hay que tacharlo de utópico ya que no lo es.

Tampoco vale el desentenderse del problema cuando no nos toca de cerca. Ya nos tocará.
Y ni mucho menos sugerir que el antisistema rechaza la existencia de un sistema, eso se llama anarquía.

Espero que lo disfrutéis tal y como yo lo he disfrutado.

Gregorio Peces Barba, la democracia incompleta que tenemos, y los indignados

Artículo de 19-9-2011 extraído del blog de Vicenç Navarro López

Este artículo critica los argumentos utilizados por Gregorio Peces Barba en contra del movimiento 15-M, acusándole de carecer de sensibilidad democrática, de dificultar el pluralismo político y de ignorar el consenso establecido entre las derechas y las izquierdas que creó la democracia existente. El artículo señala que la democracia española es muy incompleta, limita y obstaculiza la participación ciudadana, favorece un bipartidismo y reproduce el enorme poder de las fuerzas fácticas que dominaron el proceso de la Transición inmodélica. El artículo felicita al movimiento 15-M por exigir una segunda Transición, de la democracia limitada que existe hoy en España, a una democracia participativa, auténticamente plural, en la que sea la ciudadanía la que decida sobre los quehaceres del Estado.

Por lo visto, Gregorio Peces Barba se encuentra incómodo e incluso se siente amenazado por el movimiento 15-M, pues en menos de cuatro semanas ha escrito dos artículos en El País (el último titulado “Los indignados y la democracia” 13.09.11) insultándoles y llamándoles de todo. En cierta medida su reacción es predecible, pues Gregorio Peces Barba (a partir de ahora GPB) es una de las figuras más prominentes del establishment político del país, centrado en Madrid, que ha gozado de gran poder y protagonismo en las instituciones políticas y académicas del país, habiéndose convertido en el portavoz de la sabiduría convencional que está siendo cuestionada por el movimiento 15-M, caracterizado precisamente por su postura anti-establishment.
En sí, este enfrentamiento podría ser enriquecedor, pues podría haber sido la base para establecer un intercambio que podría haber alcanzado las dimensiones de un debate entre el establishment y sus oponentes, si GPB hubiera expresado mayor control en su respuesta. Pero no ha sido así. Abusando de su poder y de las enormes cajas de resonancia puestas a su disposición, ha escogido la vía insultante que caracteriza a la estructura del poder cuando se siente amenazada. Como bien decía Jean Paul Sartre, el insulto (tanto intelectual como físico) es parte de la represión sobre la cual está basado el poder. El movimiento 15-M no goza de gran acceso a los medios, lo cual GPB utiliza a su favor.
En su primer artículo (“Un balance electoral y algunas ideas” 25.06.11) acusaba a los indignados del 15-M de ser desagradecidos por haber abucheado al Sr. Botín, el Presidente del Banco Santander, en un acto académico. Tal señor ha dado fondos a la Universidad Carlos III, de la cual GPB es Rector, para proveer becas a los estudiantes, razón suficiente –según él- para que los estudiantes universitarios existentes en el seno del movimiento 15-M le aplaudieran. Como señalé recientemente en un artículo publicado en El Plural (“El establishment, la Banca y el Movimiento 15-M”. 11.07.11) es sorprendente el grado de desconocimiento (que tal protesta de GPB implica) de lo que representa el Sr. Botín en España y el impacto del sistema bancario (que tal señor representa) ha tenido en la creación de la crisis. Por lo visto, los estudiantes tendrían que haber aplaudido a tal señor por los fondos para las becas recibidos, ignorando el rol que la banca ha tenido en la crisis, en el desahucio de las personas que no pueden pagar sus hipotecas y en su sustracción de fondos que son debidos al Estado (que tiene el gasto en educación más bajo de la UE-15), debido al fraude fiscal que la banca ha favorecido. El hecho de que los estudiantes de la Carlos III antepusieran los intereses de España, expresando su desaprobación a tales comportamientos, a sus intereses particulares de tener becas procedentes de tal señor, es algo noble y digno de aplauso. Lamento que GPB antepusiera los intereses particulares de la Carlos III (los fondos que recibe del Sr. Botín) a los intereses generales del país (protestando por el comportamiento de la banca, que ha afectado muy negativamente el bienestar de la mayoría de las clases populares, lo cual no hizo).
La acusación a los indignados de ser escasamente democráticos
En este nuevo artículo GPB insulta al 15-M de tener escasa sensibilidad democrática. Para llegar a tal conclusión tergiversa la postura de tal movimiento. Acusa, por ejemplo, al movimiento 15-M de ver la democracia actual como una mera continuación de la dictadura, una especie de franquismo camuflado. Le acusa también de no respetar el pluralismo, atribuyendo su protesta a su ignorancia, resultado de su desconocimiento de los hechos, consecuencia de no haber participado en la lucha contra el franquismo. De ahí que proteste de la arrogancia que, según él, supone la crítica del movimiento 15-M a él y a otros que como él “peleamos a pecho descubierto frente al franquismo”, subrayando a la vez que el 15-M está equivocado en no agradecer “la participación de los personajes procedentes de la dictadura, como Martín Villa, entre otros, “que lucharon lealmente, y nosotros con ellos, para tener la Constitución”. Estas citas –entre otras- resumen correctamente su postura, que es muy representativa del establishment político que configuró la transición de la dictadura a la democracia. Veamos ahora los datos.
Creo conocer bien el movimiento 15-M, al cual tengo gran simpatía. Me he leído todos sus documentos, que expresan sus posturas, y no he leído en ninguno de ellos que la democracia existente sea un franquismo camuflado. Esta tergiversación de la postura del adversario es un truco de mal debatiente impropio de un académico. Ni que decir tiene que en un movimiento tan rico en sensibilidades como el 15-M pueda incluir posturas que sostengan tal tesis. Pero la mayoría del movimiento 15-M nunca ha escrito o sostenido lo que GPB le atribuye.
Lo que sí ha dicho y que yo comparto (Véase mi libro Bienestar Insuficiente, Democracia Incompleta. De lo que no se habla en nuestro país) es que la transición de la dictadura a la democracia se hizo en términos muy favorables a las fuerzas conservadoras que controlaban los aparatos del Estado y que, como resultado de ello, la democracia existente es enormemente incompleta. De ahí la llamada del 15-M (que yo también comparto) de la necesidad de que se haga una segunda transición, de una democracia incompleta a una más avanzada y desarrollada, que responda a sus exigencias de mayor, no de menor, democracia. Y una de ellas es conseguir una mayor participación ciudadana y un mayor pluralismo. GPB, defensor de la democracia incompleta, se ve amenazado por esta demanda. Antepone su orgullo personal de haber contribuido al diseño de la Constitución, con el “leal apoyo” de las fuerzas conservadoras que controlaban el Estado y que se beneficiaron enormemente de aquella transición (el sistema electoral favorece claramente a las derechas y dificulta enormemente el pluralismo) a la necesidad urgente de democratizar España. El 15-M está exigiendo una representatividad mayor de la escasamente representativa democracia existente, incluyendo una mayor pluralidad y una mayor representatividad. ¿Quién es, pues, el que no respeta el pluralismo y la democracia?
Democracia es mucho más de lo existente en España
GPB se opone a la expansión de formas de democracia directa, como referéndums, habiendo indicado que las claras limitaciones en la participación ciudadana existentes en la Constitución eran consecuencia de su urticaria hacia los plebiscitos populares que la dictadura promovió. Considero tal argumento de una enorme insensibilidad. ¿Cómo puede GPB ver ninguna semejanza entre un plebiscito bajo una dictadura fascista con un referéndum bajo la democracia? Tomar la experiencia de lo primero como justificación para dificultar lo segundo es ofensivo a cualquier sensibilidad democrática.
Lo que la transición produjo fue un sistema predominantemente bipartidista que potencia el poder de las élites dirigentes, sobre todo de los dos mayores partidos, a costa de todos los demás. Y lo que ha ocurrido con la reforma constitucional es un claro ejemplo de ello. Dos personas, el Sr. Zapatero y el Sr. Rajoy, deciden repentinamente y con nocturnidad que se va a hacer la reforma constitucional, y ésta se hace en cuestión de días (reforma, por cierto, que dígase lo que se diga, es un ataque frontal al estado del bienestar de este país). Y a los dos partidos mayoritarios se les informa y disciplinadamente votan de forma unánime (con sólo un voto en contra en el lado PSOE), prohibiendo a la vez que se haga un referéndum. Y GPB aprueba que no se le permita a la ciudadanía (de la cual, en teoría, deriva el poder de las Cortes Españolas) ni decidir ni ser consultada en una decisión de enorme importancia para la ciudadanía española. GPB aprueba que no se haga el referéndum. La mayoría del 15-M, sin embargo, presiona para que se haga. Y GPB tiene la osadía de insultar al 15-M acusándole de tener insensibilidad democrática. Creo que no hace falta añadir más comentarios.
Una última nota personal. Me ofende profundamente que GPB quiera callar el movimiento 15-M atribuyéndose un poder moral y una representatividad que no tiene. En su acusación al 15-M intenta monopolizar la voz de “los que peleamos a pecho descubierto contra el franquismo”, diciendo de forma acusatoria que las posturas supuestamente antidemócratas del 15-M reflejan un desconocimiento de lo que fue la dictadura y la transición.
Yo, y miles y miles como yo, luchamos con más intensidad, por más tiempo y con mayor coste personal que GPB (ver “Entrevista al profesor Navarro sobre su experiencia personal durante la dictadura” en www.vnavarro.org). Y ni yo ni miles de ciudadanos que luchamos contra la dictadura nos sentimos identificados con sus posturas o argumentos. Ni tampoco coincidimos con su lectura de que el 15-M menosprecia la contribución de lo que él llama “sus leales colaboradores” en las derechas gobernantes, tales como Martín Villa (por cierto, jefe del sindicato fascista SEU, responsable de que me expulsaran de España en 1962 y que, como consecuencia mis padres no conocieran bien a mi hijo). Tales “leales” colaboradores vieron que sus propios intereses y los intereses de clase que representaron exigían un cambio para poder mantener su poder. Y la realidad así lo muestra.
De ahí que miles y miles de los combatientes antifascistas (sean éstos socialistas, comunistas o anarquistas) nos sentimos más identificados con el movimiento 15-M (que es un soplo de aire fresco que deseamos se convierta en vendaval) que con el establishment (incluido el establishment socialista) que hoy se han convertido más en parte del problema que en parte de la solución.

Vicenç Navarro López es Catedrático de Ciencias Políticas y de la Administración en la Universidad Pompeu Fabra de Barcelona. Podéis seguir su actividad divulgativa a través de su web personal http://www.vnavarro.org

dijous, 2 de juny del 2011

CARTA INFORMATIVA DE LA CACEROLADA DE DIMECRES 8/6 A LES 11:30 A LA PORXADA PER LES FAMÍLIES DELS ALUMNES DE L'INSTITUT ANTONI CUMELLA DE GRANOLLERS

Benvolgudes famílies,

Segurament durant aquestes últimes setmanes han tingut notícia que, en relació a la lluita contra la crisi, els nostres governs tenen la intenció de considerar polítiques de reducció de la despesa. Les persones que treballem a la funció pública en general i en particular mestres, professorat, personal mèdic i personal sanitari, estem veient amb preocupació l’aplicació d’aquestes polítiques.
L’actual consellera d’ensenyament, i també el seu predecessor, han manifestat la seva preocupació per la qualitat de l’ensenyament i per la reducció del fracàs escolar, no obstant, no han deixat passar l’ocasió d’implementar mesures que, creiem, tindran uns efectes contraris. Mesures que es poden resumir en: més alumnes i menys professorat que treballen en pitjors condicions.
Un estat que dedica a l’educació una quantitat menor de recursos que els seus homòlegs, decideix reduir la inversió en formació per a la joventut, estalvia en allò que és el futur dels nostres fills/es. Barracons, espais i instal·lacions deteriorades, manca de pressupost per als instituts, massificació, disminució del temps d’atenció que el/la docent dedicarà a cada alumne/a, això és el que l’administració pública oferirà als nostres fills/es. La retallada indiscriminada de recursos per als serveis públics bàsics té com a conseqüència un empobriment de la vida, tant material com intel·lectual.
Volem denunciar que la conseqüència de l’aplicació d’aquestes polítiques és l’empitjorament de la qualitat de l’ensenyament, ja lamentablement malmesa, aquests últims anys, per la manca de polítiques clares per part dels nostres dirigents. Pensem que ja n’hi ha prou i que cal alçar la veu en contra de totes les agressions a l’ensenyament públic.
És per això, que aquest claustre de professors/es ha engegat una sèrie de protestes. El proper dimecres 8 de juny a les 11 h, sortirem de l’Institut per dirigir-nos a la Porxada de Granollers per fer sonar cassoles i xiulets i fer palès el nostre rebuig a les retallades, farem sentir la nostra veu!
Convidem a tots els pares i mares, veïns i veïnes a participar-hi i fer seves aquestes mobilitzacions, en benefici dels fills/es de tothom.

Hem obert un grup de facebook: Antoni Cumella en acció!
i un blog: http://acciodocent.blogspot.com
que recollirà i informarà de totes les iniciatives.


Assemblea de professors de l'IES Antoni Cumella.

dimecres, 1 de juny del 2011

CACEROLADA EL DIMECRES 8 DE JUNY A LES 11:30 A LA PORXADA DE GRANOLLERS


El proper dimecres 8 de juny a les 11 h, sortirem de l’Institut per dirigir-nos a la Porxada de Granollers per fer sonar cassoles i xiulets i fer palès el nostre rebuig a les retallades, farem sentir la nostra veu!
 
Convidem a tots els docents, pares i mares, veïns i veïnes a participar-hi i fer seves aquestes mobilitzacions, en benefici dels fills/es de tothom. 

Esteu convidats!!!!

Les accions que es faran aquests propers dies són:

1. Carta als pares i mares per informar-los de l'acció d'aquest proper dimecres 8/6.
2. Contactar amb altres docents indignats de la zona.
3. Ens tornarem a reunir dilluns 6/6 a les 11 a la sala de profes de l'Antoni Cumella per concretar les accions que es van decidir a l'última assemblea.
4. Contactarem amb la premsa/diaris, ràdio, televisió... 

Acceptem suggerències i convidem a TOTHOM a participar en benefici d'un ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT!

divendres, 27 de maig del 2011

REUNIÓ 30 DE MAIG

El dilluns 30 de maig a les 11 ens reunirem a la sala de profes de l'institut Antoni Cumella per parlar de les accions que farem per aconseguir un Ensenyament públic de Qualitat.

dimarts, 10 de maig del 2011

QUI VULGUI UNA SAMARRETA QUE S'APUNTI A LA LLISTA DE LA SALA DE PROFES!

 Podem fer una comanda de samarretes grogues "S.O.S. per un Ensenyament Públic de Qualitat" a la següent adreça, hi ha talles!!! Cada una val 2 euros amb 50 cèntims (a preu de crisi!)!

http://badalonaesmou.blogspot.com/p/demanar-samarretes.html

Qui vulgui una o més, pot apuntar-se a la llista que hi ha de la sala de professors i professores de l'Institut Antoni Cumella de Granollers!

Movem-nos per un Ensenyament Públic de Qualitat!

Pancartes per tot l'Institut

DEMÀ 11/5 CONCENTRACIÓ A LES 11 DAVANT L'INSTITUT ANTONI CUMELLA DE GRANOLLERS

Benvolguts companys,

demà 11 de maig  a les 11 del matí, els professors i professores de l'Institut Antoni Cumella de Granollers ens concentrarem davant del centre per tal de reivindicar la nostra feina i manifestar el nostre desacord amb les mesures que el govern pretén prendre en l'àmbit de l'ensenyament públic.

Anirem amb les samarretes grogues  per tal d'unir-nos amb altres companys d'altres centres de Catalunya que també s'estan mobilitzant!

Sortirem al carrer amb pancartes:

"No a les retallades"
"L'escola no ha de pagar la crisi"
"Volem un Ensenyament Públic de Qualitat"

Entre d'altres!

US ESPEREM!!!

Manifest unitari contra les retallades a l’ensenyament públic

Reproduïm el manifest conjunt que han fet públic els sindicats del sector de l'ensenyament denunciant la política de retallades del govern català.

AQUEST NO ÉS EL CAMÍ
La nova Consellera d’Ensenyament va començar el seu mandat situant davant l’opinió pública que l’objectiu del seu govern era la reducció del fracàs escolar. No obstant la seva actuació i declaracions posteriors semblen contradir el propòsit inicial.
Els darrers anys, el Departament d’Educació ha realitzat retallades constants. I la nova Consellera continua pel mateix camí: noves mesures unilaterals, precipitades i propagandístiques. Les noves retallades continuen afectant de manera negativa la qualitat d’atenció a l’alumnat, als centres públics, als professionals i als serveis educatius i a tota la comunitat. I, el que és més important, incideix en la qualitat de l’educació pública, i més quan:
1. Ja s’han suprimit centenars de professionals a les plantilles dels centres docents i serveis educatius, malgrat que el nombre d’alumnes escolaritzats creix.
2. Es retallen les dotacions pressupostàries dels centres entre un 20% i un 35%, que s’afegeixen a les anteriors, superant el 42% acumulat en els últims 3 anys. Aquestes retallades comprometen el funcionament normal dels centres i poden afectar greument llocs de treball directes o indirectes.
3. L’aprovació de la instrucció 1/2011 per a l’aplicació de determinades mesures previstes en el Decret 109/2011, d’11 de gener, està provocant l’acomiadament de molt personal interí i temporal, trasllats forçosos i la manca total de cobertura de les substitucions per malaltia o d’altres circumstàncies del Personal Laboral (TEIs, TIS, educadores, vetlladores…) i d’Administració i Serveis (conserges, administratius…) dependents del Departament d’Educació.
4. A milers d’interins i substituts se’ls nega la possibilitat d’accedir a un lloc de treball estable, amb una reducció de l’oferta de places d’oposicions a una tercera part de les compromeses.
5. Es paralitzen les noves construccions de centres, mantenint un nivell molt alt d’aules prefabricades.
6. S’han aplicat retallades salarials que estan suposant la pèrdua de poder adquisitiu superior al 8,5%.
7. La Consellera està realitzant determinades declaracions sobre els increments dels horaris lectius del professorat a Primària i Secundària i altres mesures que poden empitjorar les condicions de treball del professorat, afectar a la pèrdua de llocs de treball i van en detriment directe de la qualitat de l’ensenyament.
8. S’està proposant d’introduir taxes als estudiants d’FP pública. L’FP és la via professionalitzadora dels joves, i per tant, una via d’ocupació del col·lectiu que pateix prop del 50% d’atur.
9. Finalment, el conseller d’economia avisa de la possibilitat de privatitzar i externalitzar diversos serveis públics i en concret serveis complementaris a l’ensenyament públic.
Davant aquest atac a l’Ensenyament Públic, les organitzacions sindicals sotasignades volen fer notar a la conselleria que l’aplicació d’aquestes mesures, a més d’incrementar el malestar i la desafecció del professorat i el rebuig de tota la comunitat educativa, dibuixaran un escenari de conflicte.
En aquest sentit manifestem amb rotunditat que ens hi oposarem amb fermesa i prendrem les mesures de mobilització que siguin necessàries.
Estem convençuts/des que l’educació és una eina fonamental per superar l’actual situació de crisi econòmica i social i que l’ensenyament públic ha de garantir la cohesió social i la igualtat d’oportunitats d’infants, joves i ciutadania en general. Una política de retallades no ajuda a avançar en aquesta direcció.
Els sindicats sotasignats continuem apostant pel diàleg i la negociació. És per això que demanem a la Consellera una reunió urgent per començar a parlar de diversos temes pendents, de les prioritats en educació per tal d’evitar que totes aquelles novetats que està comunicant a la premsa i que afecten directament a les condicions de treball del professorat i al bon funcionament dels centres educatius es tirin endavant.

I per això plantegem les següents prioritats:
* Restituir als centres les quantitats econòmiques retallades, i un pla de recuperació d’allò perdut en els últims anys.
* Recuperar i ampliar les plantilles dels centres i dels serveis educatius que han estat darrerament disminuïdes, per tal de poder donar l’atenció necessària a tot l’alumnat.
* Recuperar les condicions laborals i salarials afectades de tots els/les professionals de l’educació.

Les organitzacions sotasignades fem una crida al professorat, a tots els i les professionals de l’educació, a les AMPAs i als Consells Escolars a analitzar i rebutjar les mesures promogudes per la Consellera i el Govern. També us animem a fer resolucions unitàries de denúncia de les retallades i enviar-les al Departament d’Educació, als ajuntaments i al Síndic de Greuges.
No podem acceptar que les retallades acabin afectant a la contractació de personal ni suposin recórrer al copagament dels serveis.
Les organitzacions sotasignades ens comprometem a buscar els suports i les complicitats entre les entitats i organitzacions socials i ciutadanes interessades en la defensa dels serveis públics i dels drets socials de la ciutadania per tal d’impedir l’aplicació d’aquestes polítiques.
USTEC·STEs, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT, CGT

dilluns, 9 de maig del 2011

Grup al Facebook

http://www.facebook.com/home.php?sk=group_153047671427728&ap=1

JA N’HI HA PROU, CAL PASSAR A L’ACCIÓ!


Les persones que treballem a la funció pública en general i en particular mestres, professors i també personal sanitari, estem veient amb preocupació les polítiques de reducció de despesa que els nostres governs estan duent a terme en relació a la lluita contra la crisi.
La consellera d’ensenyament, que diu que es preocupa per la reducció del fracàs escolar i pensa en la reintroducció de l’uniforme als instituts, va fer públiques el passat dia 15, un seguit de mesures que es poden resumir en:

- Passar de 23 a 24 hores lectives i 30 hores de presència al centre a infantil i primària, i de 18 a 19 hores lectives i 25 hores de presència al centre a secundària.
- Eliminació de la sisena hora a infantil i primària, excepte en zones especialment desafavorides.
- Activitats de tutoria fora d’horari lectiu.
- Dret a reducció de 2 hores lectives setmanals dels majors de 55 anys, solament per a funcionaris majors de 59 anys.
- Els interins cobraran el mes de juliol si han treballat un mínim de 9 mesos, en lloc dels 6 mesos actuals, i solament si s’inscriuen en activitats de formació durant el juliol.

No podem oblidar, a més, que aquestes mesures de reducció de la despesa, s’afegeixen a les ja implantades durant el mandat de l’anterior conseller:

- Disminució de salaris.
- Disminució del temps de vacances.
- Reducció de les substitucions de professors i personal laboral.
- Paralització de les inversions en manteniment i millora de centres.
- Paralització dels programes d’implantació de noves tecnologies.
- Retallada de les dotacions dels centres.
- Supressió de desdoblaments i reforços.

Malgrat que la consellera assegura que no hi haurà reducció de plantilles, podem entendre que el col·lectiu més perjudicat serà el dels interins que deixaran de ser contractats (podeu comptar, una hora lectiva de més per cada professor en un claustre de 50 profes, significa una reducció de més de 2 professors per claustre. Si manca el coixí dels interins, ens podem trobar amb funcionaris desplaçats).
Si afegim les jubilacions tant ordinàries com voluntàries i l’augment previst de l’alumnat per al curs vinent, no veiem clar de quina manera es puguin cobrir les necessitats del servei si no és augmentant ràtios i agreujant les condicions laborals de mestres i professors. No obstant, res es podrà concretar fins que no es publiqui el decret de plantilles, i és la conselleria que es mostra calculadament ambigua per tal de dilatar la possible confrontació amb els sindicats.
Volem denunciar que la conseqüència de tot això és l’empitjorament de la qualitat de l’ensenyament, lamentablement malmesa aquests últims anys per la manca de polítiques clares per part dels nostres dirigents. Barracons, espais i instal·lacions deteriorades, manca de pressupost per als instituts, massificació, disminució del temps d’atenció que el docent dedicarà a cada alumne, això és el que els pares han de saber que l’administració pública oferirà per als seus fills, en una insòlita concepció del bé públic i l’interès general.
Pensem que ja n’hi ha prou i que cal alçar la veu en contra d’aquesta pluja d’agressions en contra de l’ensenyament públic. Rebutgem les polítiques del Departament d’Ensenyament que, a la vegada que retalla recursos a l’escola pública augmenta la concertació de les escoles privades. Rebutgem l’idea que la crisi es soluciona retallant serveis públics fonamentals al mateix temps que se subvencionen bancs, caixes i grans empreses privades.

El professor, aïllat, desmotivat professionalment i menystingut socialment, veu amb indiferència tot allò que sona a mobilitzacions o a treball col·lectiu, això és fruit del descrèdit de la política i la qüestionable actuació d’alguns sindicats en una època que triomfa el discurs lliberal i l’individualisme egoista. Tots hem vist com, des de fa anys, de mica en mica, s’ha anat degradant la nostra feina i el reconeixement social del nostre esforç. Volem recuperar la nostra dignitat professional i volem fer bé la nostra feina. Ningú no farà res per nosaltres, fem-nos escoltar. Està en les nostres mans prendre petites iniciatives que sumades i posades en connexió amb les iniciatives d’altres companys en altres centres es poden convertir en un clam que ha de ser escoltat.
Els professors d’aquest institut podem manifestar la nostra inquietud i malestar, per medi d’accions que estan al nostre abast, per exemple: pancartes, reunions amb professors d’altres centres, cartes a pares, cartes als diaris, talls de vies, tancada en el centre ... Ja fa vàries setmanes que a Badalona fan una convocatòria setmanal, els dimecres davant de l’ajuntament, amb samarretes grogues. Han fet un blog que està molt bé: badalonaesmou. (Si ho poseu al google surt el primer).

No ens deixem vèncer per el desànim!