Les persones que treballem a la funció pública en general i en particular mestres, professors i també personal sanitari, estem veient amb preocupació les polítiques de reducció de despesa que els nostres governs estan duent a terme en relació a la lluita contra la crisi.
La consellera d’ensenyament, que diu que es preocupa per la reducció del fracàs escolar i pensa en la reintroducció de l’uniforme als instituts, va fer públiques el passat dia 15, un seguit de mesures que es poden resumir en:
- Passar de 23 a 24 hores lectives i 30 hores de presència al centre a infantil i primària, i de 18 a 19 hores lectives i 25 hores de presència al centre a secundària.
- Eliminació de la sisena hora a infantil i primària, excepte en zones especialment desafavorides.
- Activitats de tutoria fora d’horari lectiu.
- Dret a reducció de 2 hores lectives setmanals dels majors de 55 anys, solament per a funcionaris majors de 59 anys.
- Els interins cobraran el mes de juliol si han treballat un mínim de 9 mesos, en lloc dels 6 mesos actuals, i solament si s’inscriuen en activitats de formació durant el juliol.
No podem oblidar, a més, que aquestes mesures de reducció de la despesa, s’afegeixen a les ja implantades durant el mandat de l’anterior conseller:
- Disminució de salaris.
- Disminució del temps de vacances.
- Reducció de les substitucions de professors i personal laboral.
- Paralització de les inversions en manteniment i millora de centres.
- Paralització dels programes d’implantació de noves tecnologies.
- Retallada de les dotacions dels centres.
- Supressió de desdoblaments i reforços.
Malgrat que la consellera assegura que no hi haurà reducció de plantilles, podem entendre que el col·lectiu més perjudicat serà el dels interins que deixaran de ser contractats (podeu comptar, una hora lectiva de més per cada professor en un claustre de 50 profes, significa una reducció de més de 2 professors per claustre. Si manca el coixí dels interins, ens podem trobar amb funcionaris desplaçats).
Si afegim les jubilacions tant ordinàries com voluntàries i l’augment previst de l’alumnat per al curs vinent, no veiem clar de quina manera es puguin cobrir les necessitats del servei si no és augmentant ràtios i agreujant les condicions laborals de mestres i professors. No obstant, res es podrà concretar fins que no es publiqui el decret de plantilles, i és la conselleria que es mostra calculadament ambigua per tal de dilatar la possible confrontació amb els sindicats.
Volem denunciar que la conseqüència de tot això és l’empitjorament de la qualitat de l’ensenyament, lamentablement malmesa aquests últims anys per la manca de polítiques clares per part dels nostres dirigents. Barracons, espais i instal·lacions deteriorades, manca de pressupost per als instituts, massificació, disminució del temps d’atenció que el docent dedicarà a cada alumne, això és el que els pares han de saber que l’administració pública oferirà per als seus fills, en una insòlita concepció del bé públic i l’interès general.
Pensem que ja n’hi ha prou i que cal alçar la veu en contra d’aquesta pluja d’agressions en contra de l’ensenyament públic. Rebutgem les polítiques del Departament d’Ensenyament que, a la vegada que retalla recursos a l’escola pública augmenta la concertació de les escoles privades. Rebutgem l’idea que la crisi es soluciona retallant serveis públics fonamentals al mateix temps que se subvencionen bancs, caixes i grans empreses privades.
El professor, aïllat, desmotivat professionalment i menystingut socialment, veu amb indiferència tot allò que sona a mobilitzacions o a treball col·lectiu, això és fruit del descrèdit de la política i la qüestionable actuació d’alguns sindicats en una època que triomfa el discurs lliberal i l’individualisme egoista. Tots hem vist com, des de fa anys, de mica en mica, s’ha anat degradant la nostra feina i el reconeixement social del nostre esforç. Volem recuperar la nostra dignitat professional i volem fer bé la nostra feina. Ningú no farà res per nosaltres, fem-nos escoltar. Està en les nostres mans prendre petites iniciatives que sumades i posades en connexió amb les iniciatives d’altres companys en altres centres es poden convertir en un clam que ha de ser escoltat.
Els professors d’aquest institut podem manifestar la nostra inquietud i malestar, per medi d’accions que estan al nostre abast, per exemple: pancartes, reunions amb professors d’altres centres, cartes a pares, cartes als diaris, talls de vies, tancada en el centre ... Ja fa vàries setmanes que a Badalona fan una convocatòria setmanal, els dimecres davant de l’ajuntament, amb samarretes grogues. Han fet un blog que està molt bé: badalonaesmou. (Si ho poseu al google surt el primer).
No ens deixem vèncer per el desànim!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada